‘Mil años de oración’, a la Pantalla Oberta del Cineclub Ateneu

Perquè Mil anys de pregàries és una cinta austera i minimalista –potser en excès?- que ens explica el viatge que fa un home ja gran xinès als EUA, per visitar la seva recent divorciada filla i acompanyar-la en aquests moments. I el que era d’esperar,… els problemes de convivència i els desencontres generacionals i culturals apareixeran en un tres i no res. I aquests dos personatges –entranyables- no únicament estàn desunits per la gran desconfiança quilomètrica entre ells, sinó que pel mig hi ha secrets, malentesos, solituds, situacions mai revelades, i incomunicació. De tota manera el film de Wang que adapta la novel.la de Yiyun Li, del mateix nom –i que aquí n’és la  guionista- és ple de delicadesa, ben narrat i intimista. La pel.lícula és un viatge agradable i senzill per la complexitat de la comunicació humana. La falta de comunicació entre el pare i la filla, contrasta amb la comprensió, entesa i amistat que sorgeix entre el pare i una senyora iraniana, en les seves visites al parc. Malgrat parlen llengües diferents i un anglès quasi bé nul, hi ha comunicació.