Inici Societat Un estudi de l’Institut d’Estudis Penedesencs identifica 17 igualadins deportats als camps...

Un estudi de l’Institut d’Estudis Penedesencs identifica 17 igualadins deportats als camps d’extermini nazis

COMPARTIR

Després de dos anys de recerca, l’Institut d’Estudis Penedesencs ha publicat el llibre Del Penedès als camps d’extermini nazis. Deportats de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Penedès i el Garraf, escrit per les historiadores Berta Llorens, Àngels Parés, Maria Peña, M. Teresa Sadurní i l’historiador Ramon Arnabat. Aquesta obra representa una aportació fonamental per aprofundir en la memòria històrica democràtica de les comarques penedesenques, i en ella s’han identificat 124 deportats de la zona, entre els quals 17 igualadins.

El llibre s’estructura en dues parts:

La primera secció contextualitza els fets històrics, abordant l’Europa d’entreguerres, l’ascens de Hitler, el sistema concentracionari nazi, l’exili republicà, la deportació als camps de concentració i el dur camí cap a l’alliberament.

La segona part se centra en els deportats penedesencs, amb una anàlisi detallada per comarques i fitxes biogràfiques de cadascun d’ells. Aquest treball rigorós permet posar nom i donar veu a les persones que van patir l’horror dels camps nazis, detallant-ne la captura, el recorregut i les condicions que van patir.

La investigació conclou que 114 dels 124 deportats de la zona van ser internats al camp de Mauthausen i els seus comandos, mentre que quatre van ser enviats a Dachau, quatre a Buchenwald i dos a Flossenbürg. Només 29 persones van sobreviure; 95 van perdre la vida en aquests camps.

Presentació a Igualada i crida als familiars

A Igualada, el llibre es presentarà el dijous 20 de març a les 19 h a la Biblioteca Central, amb la participació de Ramon Arnabat, historiador i coautor del llibre; Pol Dalmau, Miquel Térmens historiador, Joan Calvo, president de l’Amical Mauthausen, i Carme Riera, regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada. 

L’Ajuntament fa una crida especial als familiars dels deportats perquè assisteixin a aquest acte, que vol ser un espai de memòria, homenatge i reconeixement per a tots aquells igualadins i anoiencs que van lluitar per la democràcia i la llibertat i que van patir la brutalitat del nazisme.

Noves identificacions d’igualadins deportats

La recerca ha permès identificar cinc nous noms d’igualadins deportats als camps nazis:

Amadeu Canals Prat

Joan Domènech Salvador

Francesc Vicent Escrivà Morant

Fernando Méndez Muñoz

Manuel Zurita Palomo

Els igualadins recordats a través de les Stolpersteine

Aquest estudi s’afegeix al treball iniciat el 26 de gener de 2017, quan l’historiador Antoni Dalmau va impulsar la col•locació de 10 Stolpersteine (llambordes de memòria) a la Plaça de l’Ajuntament d’Igualada en homenatge als igualadins deportats que van morir als camps de Mauthausen, Gusen i Hartheim.

Els igualadins que van perdre la vida als camps nazis i que ja es van homenatjar el 2017 són:

Jesús Cano Cano

Josep Fàbregas Pons

Joaquim Gil Abella

Agustí Gomis Valls

Ginés González Pascual

Celestino Moreno Zamora

Ginés Moreno Zamora

Emili Ribera Casellas

Miguel Tirado Franco

Salvador Vidal Claramunt

A més, es va recordar els igualadins Frederic Freixes Escuder i Pau Massó Cuadras, que van sobreviure als camps. 

Altres deportats anoiencs

L’homenatge de 2017 també va incloure la memòria d’anoiencs deportats de diversos municipis:

Josep Benet Valls (Hostalets de Pierola)

Miquel Call i Planas i Domènec Ferrer i Torrents (Vallbona d’Anoia)

Domingo Compte Marimon (Hostalets de Pîerola)

Francesc Xavier Estruch i Pons (Copons)

Manuel Ferrer i Bertran (Piera)

Leandre Pey Juvanteny (Cabrera d’Anoia)

Miquel Rovira i Isart (Masquefa)

Simó Saumell i Tort (Capellades)

Aquest nou estudi suposa un pas més en la preservació de la memòria històrica col•lectiva, donant a conèixer més detalls sobre les víctimes de l’holocaust nazista provinents del Penedès i l’Anoia.

Amb aquesta publicació i la seva presentació a Igualada, es reforça el compromís de la ciutat en la recuperació de la memòria històrica i la defensa dels valors democràtics. Aquest acte no només permet recordar els qui van patir el nazisme, sinó també mantenir viva la promesa col•lectiva de “Mai més”.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*