El PIB de l’Anoia cau per sobre de la mitjana catalana

El Producte Interior Brut de l’Anoia va caure el 2012 un 2,02%, per sobre de la mitjana catalana -amb una davallada de l’1,36%- i també superior a la caiguda registrada a les comarques centrals, d’un 1,98%. Així es desprén de l’Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya Caixa, presentat aquest dijous, que atribueix bona part de la davallada del PIB anoienc a la caiguda de l’activitat al sector de la construcció.

Una de les conclusions de l’estudi és que les comarques del litoral català seran les que experimentaran un major creixement econòmic quan arribi la reactivació, ja que concentren l’activitat exportadora i el turisme, els actuals motors econòmics. Aquesta és una de les conclusions de l’Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa, que ha presentat aquest dijous el director de l’estudi, Josep Oliver. «Enfront la baixa demanda interna i del sector públic, el mapa de creixement és el mapa de l’exportació i el turisme i aquests es concentren a la franja litoral», ha sentenciat Oliver.

Durant el 2012, tots els eixos comarcals presenten davallades del PIB, amb els valors menys negatius al Camp de Tarragona (-0,49%) i l’Àrea de Barcelona (-1,31%). Oliver ha explicat que en els anys d’expansió (1995-2008) el motor del creixement va ser la construcció, que ha estat localitzada principalment a la zona de la costa, que ja comptava amb el teixit industrial i de serveis. Mentrestant, el «rerepaís», dels Pirineus a la Ribera d’Ebre, va estar més subjecte al sector primari, que no donava els creixements de les comarques de la costa.

Un cop arribada la davallada econòmica, «les comarques agràries han aguantat millor la crisi, però creixeran menys amb l’expansió. Un cop superada la crisi, la zona de més creixement serà la de la costa». Per això, Oliver sosté que no hi ha hagut reequilibri territorial amb la crisi, ja que persisteixen diferències «molt importants» de renda per habitant, tot i que diverses comarques de Ponent han caigut «sensiblement menys» que altres de la costa durant els anys de crisi.

Anàlisi per eixos comarcals

Amb tot, durant el 2012, els eixos econòmics comarcals amb davallades més contingudes han estat al Camp de Tarragona (-0,49%) i l’Àrea de Barcelona (-1,31%). Mentrestant, Ponent (-2,58%) i les Comarques Centrals (-1,98%) han presentat les contraccions més intenses. Les Terres de l’Ebre (-1,42%), l’Alt Pirineu i Aran (-1,45%), i les Comarques de Girona (-1,51%), han mostrat davallades properes a la mitjana catalana (-1,36%).

El Camp de Tarragona presenta la menor reducció de l’activitat a causa del bon comportament de la indústria (1,68%), que contrasta amb la davallada del conjunt de Catalunya (-1,10%). La reducció del PIB a l’Eix Metropolità de Barcelona ha estat ocasionada pels serveis (-0,53%) i la indústria (-1,79%), mentre que a Ponent ha estat resultat de reduccions de l’activitat a tots els sectors productius, especialment la construcció (-7,96%) i el primari (-9,39%).

La caiguda de la construcció passa factura a les comarques centrals

Pel que fa al conjunt de les Comarques Centrals, els seus negatius registres (-1,98%) expressen, tot i que amb algunes particularitats, un perfil similar al total català, amb menors creixements en el primari i en els serveis, i una caiguda important a la construcció. D’aquesta manera, els serveis retrocediren d’un moderat -0,38%, de resultes del comportament dels privats (-0,18%), on els serveis immobiliaris, comunicacions i empresarials i els personals presentaren augments. La indústria (-1,45%), de la seva banda, davalla més que a Catalunya (-1,10%), condicionada per la dinàmica de les produccions manufactureres, que retrocedeixen d’un elevat -1,59%. Pel que fa a la construcció, l’elevada contracció (-9,56%) és resultat de les caigudes a totes les branques productives, en especial la residencial i l’obra pública. En darrer lloc, el primari presentà una moderada caiguda (-2,88%), tot i la trajectòria fortament contractiva de Catalunya (-8,00%), degut a les moderades caigudes de la ramaderia (-0,14%).

L’Anoia, entre les 17 comarques on cau el PIB

El 2012, el perfil sectorial de les variacions en el PIB, amb davallades generalitzades a tots els sectors productius, més intenses a la construcció i al primari i més contingudes a la indústria i, en especial, als serveis, dibuixa un mapa comarcal on les diferències entre comarques són relativament importants. Una primera característica que emergeix és la coexistència de davallades en el PIB a, pràcticament, totes les comarques (tret de la Ribera d’Ebre), un fenomen que, de fet, no s’havia produït des que aquestes estimacions es van començar a efectuar, a principis dels anys noranta. Un segon aspecte de la dinàmica territorial del 2012 és el de la relativament àmplia dispersió entre els creixements i les davallades extremes, de forma que hi ha més de 6 punts de diferència entre la comarca que més cau, el Priorat, amb un -4,28%) i l’avenç de la Ribera d’Ebre (2,03%), reflex de combinació de davallades a la construcció i al primari, sumades a les reduccions, més modestes, de la producció industrial i augments de l’energètica, i davallada dels serveis, tant privats com col·lectius.

Les comarques on els efectes de la crisi han estat més importants, tot i que també han estat afectades per altres factors no vinculats a la recessió, conformen una llesca de país amb un pes rellevant del primari, encara que també hi han jugat elements vinculats a la construcció i la indústria. Es tracta d’un conjunt agrupat al voltant de les comarques pre-pirinenques de Barcelona i Girona, del pla de Lleida i al sud el país. En concret, són les 17 comarques següents: l’Anoia (-2,02%), el Solsonès (-2,07%), el Baix Ebre (-2,18%), la Cerdanya (-2,33%), el Segrià (-2,44%), el Bages (-2,59%), el Montsià (-2,65%), el Berguedà (-2,70%), l’Urgell (-2,80%), el Pla d’Urgell (-2,90%), la Terra Alta (-2,97%), l’Alta Ribagorça (-3,32%), el Ripollès (-3,55%), la Conca de Barberà (-3,69%), la Noguera (-3,79%), les Garrigues (-4,10%) i el Priorat (-4,28%).

A l’altre extrem hi ha un conjunt de comarques que varen mostrar davallades més moderades, per sota la mitjana catalana (-1,36%), o, fins tot, com el cas de la Ribera d’Ebre, amb un augment del PIB. Es tracta del Gironès (-1,27%), amb un valor similar, en un extrem, i el Baix Camp (-0,06%) a l’altre, i integrat, en ordre creixent de davallades del PIB, per les comarques de la Val d’ Aran (-0,11%), el Tarragonès (-0,21%), la Segarra (-0,50%), el Pallars Sobirà (-0,90%), l’Alt Camp (-0,97%), la Garrotxa (-1,02%), el Barcelonès (-1,04%), Osona (-1,06%), el Baix Empordà (-1,13%), el Vallès Occidental (-1,14%), mentre que la Ribera d’Ebre és l’única comarca que creix el 2012 amb un 2,03%.