Turisme estranger al cor de l’Anoia

“El dia que em van dir que no importava ni el client ni el treballador, sinó l’accionista vaig sortir corrents per la porta del banc”. Així explica l’holandès Geert van Heijningen com va començar amb la seva dona Jacqueline el canvi de vida que va fer a la recerca de com “fer realitat el que la majoria de gent vol, que és quedar-nos sempre de vacances”. I va tenir clar que ho a faria impulsant un allotjament de nivell a Catalunya, un país que havia visitat amb els seus pares sent un nen des de finals dels anys 60. Va quedar fascinat amb Barcelona i a l’hora de buscar un lloc on fer realitat el seu somni van visitar unes 150 finques de tot el país.

I el 2006 van trobar a la Torre de Claramunt la vila de vacances que el 1900 es va fer construir el Marquès de Gironella. Després de veure tantes cases “cada cop tens més clar el que vols i el que busques” i a més, el municipi està “a prop de tots i lluny de tots”. Geert explica que els visitants valoren la tranquil·litat de l’entorn, però també la proximitat a Barcelona, Montserrat, als cellers del Penedès, la Costa Daurada o fins i tot els Pirineus. Però obrir Torre Nova Resort no va ser fàcil, amb tres hereus com a propietaris de la finca: “vam trigar un any a comprar-la, ho vam celebrar fins set vegades que ja estava fet”.

Cinc anys després obrien la casa amb els primers quatre apartaments, que s’anirien completant fins als vuit actuals, amb una inversió global d’uns dos milions d’euros. El concepte que proposen és el de turisme rural amb totes les comoditats que els visitants tindrien a casa seva, una tendència que, segons van Heijningen, ja funciona des de fa anys en regions com la Toscana italiana. El segment més luxós del turisme rural té molt recorregut a fer a Catalunya, defensa Geert, tot i que entre el client autòcton és absolutament desconegut. L’holandès afegeix que sovint “tampoc comprèn el preu”, a partir de mil euros setmanals. De fet, en cinc anys només han passat pel resort de la Torre de Claramunt cinc clients d’Espanya. La majoria són holandesos i belgues, que “reserven amb molta antelació”, i la resta venen d’Alemanya, Anglaterra o països molt més llunyans com Estats Units, la Índia o Austràlia. Tots de perfils amb alt poder adquisitiu.

Un cop a la Torre de Claramunt, els turistes -unes quaranta persones aquesta setmana- “gaudeixen d’una experiència autèntica al poble, van als bars i restaurants, van al supermercat, a la fleca…”. La casa no té ni recepció, ni servei de bar o restaurant, precisament perquè l’objectiu dels propietaris “és col·laborar amb el nostre entorn”. També van ser empreses de la zona les que van participar en la reforma de la casa senyorial. Els visitants també acaben gratament sorpresos per les festes majors, els correfocs o les calçotades, “coses que descobreixen un cop estan aquí, perquè la majoria venen atrets per Barcelona”.

Una experiència que sovint no ha trobat comprensió. Per exemple, els bancs només els van donar finançament per la compra de l’immoble, “però no per la resta, perquè no creien en el turisme en aquesta zona”.  Geert van Heijningen defensa que el sud de l’Anoia pot ser “la Toscana catalana”, per la seva ubicació estratègica i pel seu entorn natural, i assegura que ja hi ha altres iniciatives similars que es comencen a gestar a la zona. Des de la distància que aporta el seu origen forà, l’impulsor de Torre Nova alerta que “hi ha moltes masies que s’estan caient, no cuideu gaire el vostre patrimoni. És important recuperar-lo i la nostra experiència demostra que és possible fer-ho per dedicar-se a aquest tipus de turisme”.

A més de la gestió de Torre Nova, Geert manté un vincle professional amb el seu país d’origen, on passa alguns dies a l’any com a consultor de gestió, per veure a la seva mare “i per anar a buscar formatges”, conclou somrient.