Teatre Nu estrena “Avi, et trauré d’aquí” aquesta setmana a Sant Martí de Tous. Ho farà amb un total de quatre funcions; els dies 14, 15 i 16 de maig a les 20h i el 17 de maig a les 18h. L’espectacle també forma part de la programació del Festival Grec de Barcelona i es podrà veure del 25 de juny al 5 de juliol a la Sala Atrium.
“Avi, et trauré d’aquí” és la història d’una promesa. La promesa d’un net que decideix rescatar la memòria del seu avi. Mort al final de la guerra i enterrat a Lleida, el cos d’en Joan Colom va ser traslladat d’amagat de la seva família al Valle de los Caídos, juntament amb milers de víctimes republicanes.
L’obra ens parla de memòria, de silenci i de lluita; del pes del passat i de la necessitat —urgent— de no oblidar.
Basada en el llibre i la història de Joan Pinyol Colom, amb dramatúrgia de Víctor Borràs Gasch, i interpretada per Àurea Márquez i Miquel Malirach, l’obra combina el llenguatge documental amb la ficció poètica per construir una experiència que oscil·la entre la història i la intimitat.
La creació de l’obra
La versió teatral d’Avi, et trauré d’aquí és una aproximació escènica a la memòria i al pas del temps. A escena, Àurea Márquez i Miquel Malirach s’alternen en múltiples personatges i èpoques: la guerra, la postguerra, la transició i el present. Les seves veus, juntament amb fragments de cartes, cançons i documents, teixeixen un relat que dona veu als silencis d’una generació i fa visible la continuïtat de les seves conseqüències.
El dispositiu escènic parteix d’una idea de caixa: un espai nu, essencial, que pot ser alhora arxiu, tomba o escenari. En aquest entorn, el text, les accions i les imatges construeixen una atmosfera que transita entre la realitat i el simbolisme.
El resultat és una peça que parla de memòria, però també d’amor, de dol i de la necessitat de restituir la dignitat de totes aquelles persones que la història ha oblidat.
El compromís amb el nostre entorn i la preservació de la memòria històrica
Des de fa uns quants anys, a l’hora de plantejar nous projectes, al Teatre Nu ens fixem en històries que tenim a prop: relats, fets i personatges que ens inspiren i que, d’una manera o altra, incideixen en la nostra quotidianitat. Són històries que parteixen d’allò més proper per arribar arreu.
La història d’en Joan Pinyol, escriptor anoienc i durant molts anys professor de literatura de l’IES Pere Vives Vich, és ben coneguda a casa nostra i simbolitza una de les grans ferides d’una societat que no ha sabut, o no ha volgut, mirar de cara la seva pròpia memòria.
