Dissabte passat Poble actiu va organitzar una jornada per reflexionar sobre la problemàtica de l’habitatge a Igualada. Inicialment, es va organitzar una primera taula de diagnosis, on diferents persones van explicar les seves situacions personals així com la visió des d’entitats implicades en ajudar les persones amb més dificultats d’accés a l’habitatge. En la segona taula es va comptar amb la participació d’entitats que van exposar la seva les seves propostes per millorar la situació actual i ajudar a revertir la dificultat d’accés a habitatges de lloguer a la ciutat. La jornada es va cloure al vespre al local de Xauxa amb l’espectacle Traç, de Montse Pelfort i Marina Tomàs. Una sàtira sobre el drama de trobar vivenda, de l’absurditat d’aprofitar-se’n els de sempre.
Taula de diagnosi
La primera taula de debat moderada per Neus Carles comptava amb testimonis de diferents situacions que viu la ciutat.
Maider Ibarzábal, estudiant d’infermeria a Igualada, provinent d’Euskadi: «Aquesta ciutat no està preparada per a rebre i allotjar estudiants, hi ha molt poca oferta de lloguer, els preus poden arribar a 400€ l’habitació! Em vaig trobar vivint en un pis vell ple de rates i formigues, sense calefacció ni aigua calenta, vaig haver d’inscriure’m a un gimnàs per poder-me dutxar.»
Adela Sena va representar les joves que opten per compartir pis per poder repartir les despeses de lloguer. «No hi ha més opció en el moment en què marxes de casa dels pares. Segons quina feina tens no pots pagar un lloguer tu sola. Realment l’oferta és molt justa i son molts cars, no pots triar gaire.»
Ton Marcet, representant de Càritas va denunciar la poca oferta d’habitatge públic que hi ha a la ciutat, tant de lloguer com de propietat. «No entenem el concepte habitatge social de venda perquè no soluciona res als col·lectius vulnerables». Entre moltes altres informacions, totes elles d’extrema urgència, Ton Marcet també va informar que Igualada és una de les ciutats que posa més traves a l’empadronament. Hi ha gent que arriba a pagar fins a 500 € a les màfies per aconseguir empadronar-se a la ciutat on viu.
Finalment Younes Chachidi va explicar les dificultats per a una persona migrant i racialitzada per aconseguir un pis. Primerament, va exposar les dificultats en obtenir un pis quan estàs en els primers 3 anys per aconseguir el permís de residència on «Vaig haver de pagar 2.500 per poder viure en un pis ocupat, no tenia cap més opció, els meus fills petits no podien viure al carrer». Un cop aconseguida la legalitat i amb feina, la dificultat sumada és el fet de no tenir un contracte indefinit. A més va exposar que «les immobiliàries em reben a la porta, ni tan sols em deixen entrar a l’oficina, em diuen que no tenen res per a mi, en canvi si vaig amb un amic d’Igualada entrem de seguida, però després igualment no em lloguen el pis quan saben que haig de signar jo».
Taula de propostes
Moderada per Jaume Fons, la segona taula va comptar amb Núria Comerma, representant del Sindicat de Llogateres. «No esperem que ens vinguin els casos, anem nosaltres a buscar-los als blocs de pisos i organitzem els veïns per a exigir canvis en les irregularitats. És molt necessari que tothom conegui la nova llei de regulació de lloguers, entre tots l’hauríem de difondre per evitar els abusos a tots nivells.»
Nil Soler és un jove estudiant de la Universitat de Lleida, per al seu allotjament ha optat per formar part del projecte de masoveria urbana La Llavor. «Som un projecte autogestionat. Disposem d’un contracte on hi diu quines son les tasques que ens comprometem a realitzar abans de la seva finalització. Ens organitzem l’horari per a tenir una o dues tardes a la setmana en què puguem fer aquestes millores en l’edifici a canvi de poder-hi viure.»
Joan Domingo va parlar en representació de la nova cooperativa d’habitatge La Torreta d’Igualada. Va explicar el projecte de cooperativa des de la seva gènesi fins el moment que es troben, recordant que a Igualada els anys 50-60 la majoria de les noves construccions eren cooperatives i que La Torreta s’ha emmirallat en altres models propers amb objectius semblants «No proposem una solució per a l’habitatge però sí un model alternatiu a la propietat privada»
Finalment Assumpta Codina, representant de la taula d’habitatge d’Igualada formada per Igualada Acull, Càritas, Creu Roja i PAH va explicar les accions que havien dut a terme des de la seva creació.
