Poble Actiu Igualada exigeix al govern municipal de Marc Castells que, de cara a les ordenances municipals de l’any 2026, incorpori recàrrecs de fins al 150% de l’IBI als habitatges buits propietat de grans tenidors, tal com ja han fet altres municipis com Vilafranca del Penedès. Des de Poble Actiu lamenten que «a Igualada hi ha centenars d’habitatges buits en mans de grans tenidors que continuen pressionant els preus a l’alça, mentre moltes famílies tenen dificultats per accedir a un lloguer digne». Poble Actiu considera inadmissible que, davant d’una emergència habitacional creixent, el govern municipal renunciï a eines legals i efectives per revertir aquesta situació. El portaveu de Poble Actiu, Pau Ortínez, ha estat molt clar: «Aplicar aquestes penalitzacions als habitatges buits dels grans tenidors és possible. Només cal voluntat política».
Una «promesa incomplerta» del tàndem Castells-Cuadras
La candidatura municipalista ha recordat que Igualada Som-hi va donar suport a l’augment de l’IBI del novembre de 2023, a canvi que el govern apliqués un recàrrec del 50% d’aquest als pisos buits, mesura que, a dia d’avui, encara no s’ha implementat. El mateix regidor ha estat crític amb el pacte de govern entre Cuadras i Castells: «L’única acció que fa el govern en polítiques d’habitatge és apujar l’IBI a tothom, i per molt que el PSC intenti rentar-se’n les mans, la veritat és que en aquests dos anys han estat incapaços d’aplicar una mesura que seria molt benvinguda, tot i que considerem que el 50% és insuficient».
Un registre d’habitatges i un pla d’inspeccions
La Llei estatal pel dret a l’habitatge permet als ajuntaments aplicar recàrrecs de fins al 150% sobre la quota de l’Impost de Béns Immobles als pisos que portin més de dos anys desocupats de forma injustificada, i si la persona o entitat té dos o més habitatges. Aquesta mesura, pensada per combatre l’especulació i incentivar la mobilització d’habitatges cap al lloguer, és perfectament legal i aplicable si es regula via ordenança municipal. Per poder aplicar increments de l’IBI als habitatges buits, cal que el govern creï un registre i un pla d’inspeccions. La regidora Elisabet Farrés demana al govern Castells que «Primer, creï un registre d’habitatges buits. Segon, que elabori una ordenança fiscal específica que reguli el recàrrec de l’IBI per habitatges desocupats, i tercer, que aprovi un pla d’inspeccions d’immobles buits amb indicadors clars per detectar les situacions anòmales.»
Vilafranca del Penedès, per exemple, ha iniciat un model progressiu de recàrrec d’IBI que augmenta amb el temps de desocupació. La candidatura de la CUP de Vilafranca va aconseguir incloure a les ordenances fiscals un recàrrec de l’IBI del 50%, 100% i fins al 150% per a habitatges buits durant més de dos anys i aquest 2025 ja ha començat a recaptar l’IBI d’habitatges buits de grans tenidors. A la capital del Penedès també s’ha posat en marxa un registre de pisos buits per controlar millor el parc immobiliari i un pla d’inspeccions. La mateixa regidora ha sentenciat: «A Igualada, en canvi, el govern de Cuadras i Castells no ha mogut ni un dit».
Ús del recàrrec de l’IBI en polítiques d’habitatge
Poble Actiu proposa destinar la recaptació d’aquests recàrrecs a polítiques d’habitatge com la compra d’immobles per tempteig i retracte, o la rehabilitació de carcasses abandonades per fer front a l’emergència habitacional via lloguers socials. Segons dades estimatives de Poble Actiu, un pis mitjà a Igualada de 80 m² té un valor cadastral d’uns 85.000 €, amb un IBI anual de 773 €. Si aquest pis roman buit durant més de dos anys, l’aplicació del recàrrec del 150 % sobre l’IBI suposaria un increment de 1.160 €, amb un nou total aproximat de 2.000 € anuals. Amb més de 1.000 pisos buits al municipi, l’aplicació d’aquesta mesura sobre només 150 pisos de grans tenidors podria generar una recaptació anual d’uns 300.000 €. Aquesta quantitat permetria a l’Ajuntament, per exemple, adquirir una carcassa durant el primer any de recaptació i rehabilitar-la per disposar d’habitatge de lloguer social durant el segon. Una mesura molt més econòmica i efectiva que les promocions d’habitatges nous.
