Diversos testimonis han tornat a posar el focus en els presumptes abusos comesos per l’exescolapi Josep Blay, especialment en el seu pas per Igualada, arran de la difusió del documental “La fugida, veritats ocultes” de 3cat, El Periódico i Ottokar. Segons recull 3CatInfo, noves víctimes han decidit trencar el silenci després de dècades.
Una de les veus que emergeixen és la d’una exalumna —que manté l’anonimat— que va coincidir amb Blay a finals dels anys vuitanta i inicis dels noranta a l’Escola Pia d’Igualada. La dona descriu un comportament progressivament invasiu per part del religiós, que havia establert una relació de confiança amb la seva família. Segons el seu relat, ell freqüentava el seu entorn personal, assistia a activitats extraescolars i fins i tot entrava a la seva habitació sota el pretext d’ajudar-la amb els estudis.
Tal com recull la informació publicada per 3CatInfo, la situació va derivar en episodis d’abús. L’exalumna explica que el sacerdot la feia anar a espais tancats, on es produïen conductes inapropiades, com el contacte físic no consentit o una proximitat intimidant. En un dels episodis més greus, durant unes colònies, afirma que Blay la va intentar forçar a beure alcohol i posteriorment “se’m va tirar a sobre”, fet del qual va aconseguir escapar.
Aquest testimoni també assenyala les conseqüències psicològiques que va patir: ansietat, depressió i trastorns alimentaris que vincula amb aquelles experiències. Tot i haver-ho explicat en el seu entorn en aquell moment, assegura que no va ser creguda, un fet que, segons relata, va contribuir al seu silenci durant anys.
La informació difosa per 3CatInfo contextualitza aquests fets dins d’un patró més ampli. El documental que ha destapat aquests casos evidencia com Blay va anar canviant de destinació al llarg de dècades, fet que, segons apunten testimonis, hauria contribuït a prolongar situacions d’abús en diferents centres educatius.
Els nous relats reforcen la idea d’un silenci sostingut en el temps, que només ara comença a trencar-se. En el cas d’Igualada, les denúncies apunten no només a abusos sexuals, sinó també a una relació de poder i intimidació que va marcar profundament algunes de les seves víctimes.
