Igualada FHCP 3
Laia Navarrete -P-, Elba Garreta, Judith Baldris, Laura Salvador (2) i Marta Soler.
També Sílvia Borràs -P-, Clara Ferrer, Laura Torres i Raquel Bernadas (1).
Entrenador: Raül Ramírez i Harry Mora
CP Vilanova 3
Cate Ortega -P-, Patrícia Miret (2), Maria Figuerola, Maria Córdoba i Clàudia Miret (1).
També Mònica Ferrer -P-, Paola Pascual, Laia Jiménez i Helena de Sivatte. Entrenadors: Jordi
Mier i Joan Canals.
Àrbitre: Enrique Manuel Díaz Sánchez. Bé. Tot i tenir un criteri particular alhora d’interpretar
peus, va estar correcte en línies generals.
El 0-8 de la temporada passada encara estava present aquest diumenge a Les Comes. Però en
aquesta ocasió el context era diferent. Les igualadines, amb una dinàmica positiva, més pel bon
joc dels darrers partits que pels resultats, on alguns no han acompanyat, encaraven aquest partit
conscients de que en aquesta ocasió, tenien arguments i recursos per lluitar pels punts. Mentrestant
les del Garraf, venien amb una dinàmica negativa però maquillada per la primera victòria a la
lliga assolida la setmana passada contra un bon Sferic de Terrassa a Vilanova.
Els primers minuts vam veure per primera vegada aquesta temporada un Igualada amb ganes de
posar-se per davant al marcador només començar el partit i en els primers tres minuts ja havien
fet cinc llançaments a porteria. Però les del Garraf no els va inquietar en excés i al minut 4 la Patrícia
Miret aprofitava una bola “morta” dins l’àrea per inaugurar el marcador, (0-1).
L’Igualada encaixava un altre gol en els primers minuts. Una xacra aquesta temporada. Però en
aquesta ocasió no va ser per falta d’intensitat o concentració. Així, les igualadines van “apretar”
més per igualar el partit. Però quatre minuts després, l’altra germana Miret, la Clàudia, augmenta
la diferència després d’una perfecta finta fruit d’un contraatac; (0-2). El fantasma del 0-8 va treure
el cap.
Però l’equip de Raül Ramírez i Harry Mora no creu en fantasmes, és molt lluitador i només dos
minuts després, en un allunyat, col·locat i potent xut de la Laura Salvador en una falta, la bola
entrava per l’escaire esquerre de la porteria defensada per la portera vilanovina, i internacional
per Espanya, Cate Ortega; que només va poder treure la bola del fons de la porteria per a fer lasacada de centre. (1-2).
Amb l’equip lluitant i reduint diferències, les locals es van abocar en atac amb l’ànsia d’empatar el
partit. Les ocasions arribaven però aquest punt d’ansietat feia que no es definissin en gol en els
metres finals. Mentrestant el CP Vilanova, més regular en el seu joc, intentava en les seves possessions
donar el toc de tranquil·litat. Era evident que volien conservar l’avantatge veient el perill
de les locals. Tot i així, les ocasions que arribaven a porteria les desfeia eficientment la portera
igualadina Laia Navarrete.
Quan semblava que el partit arribaria al descans amb el mínim avantatge per a les visitants, a tres
minuts del final, l’àrbitre gallec Enrique Manuel Díaz Sánchez, xiula uns peus d’una defensora
visitant dins l’àrea; penal. La pena màxima la llançaria la Laura Torres però sense sort. Un minut
després la Raquel Bernadas marcaria el seu golet – i ja en van vuit – després de materialitzar un
contraatac i superar per abaix a la portera Cate Ortega, (2-2).
Ara sí arribaríem al descans. L’Igualada, que aquesta temporada encaixa gols en els primers
minuts, també els marca en els darrers. – Recordem que en el darrer desplaçament a Bigues i
Riells, les de l’Anoia van marcar el gol de la victòria a 11 segons del final.-
L’inici de la segona part també va ser intensa i als cinc minuts, l’àrbitre gallec castigaria amb un
penal a l’Igualada per peus. El penal el transformaria amb un xic de sort la Patrícia Miret, pel fet
que la bola va quedar frenada per les proteccions de la portera Laia però que no evitar que superés
la línia de gol, (2-3).
El partit ja estava sent molt vistós, però d’aquí fins al final va ser un “Uuuiii” constant per ambdós
equips. L’Igualada es veia capaç de superar un equip que feia uns mesos el va humiliar a la pista
amb el ja esmentat 0-8. L’Igualada no volia perdre aquest partit perquè eren conscients de què el
podien guanyar. A l’espectacle s’hi va sumar també la portera de l’Igualada, Laia Navarrete, de
només 15 anys, que amb les seves intervencions va exasperar a tota l’expedició vilanovina.
L’Igualada estava lluitant per no perdre el partit, les ocasions arribaven però no es definien en gol.
Les incisions de la Raquel Bernadas creaven molt perill, les contres eren mig gol però tampoc es
definien. Ara un rebot, ara un estick que desvia l’assistència definitiva, ara un pal, ara la Cate….
Calia sumar-li les clares ocasions de les visitants que anava desfent amb solvència la Laia.
El temps s’esgotava i entràvem en els darrers cinc minuts… però és quan marca l’Igualada. Tornaria
a passar? Les locals feien la falta 10 i la pertinent falta directa pel CP Vilanova la picaria la Maria
Córdoba. La Laia va malbaratar el xut i els posteriors remats de la vilanovina, a qui també va exasperar.
Espectacular.
La Laia feia molt bé la seva feina, ara faltava marcar el gol que no volia entrar. Quedava poc més
d’un minut i les visitants amb nou faltes aguantaven la bola als “fondus” per perdre temps mantenint
la bola. Era, potser, una manera de reconèixer la superioritat local.
L’Igualada va forçar la desena falta de les vilanovines. Era l’ocasió perfecta, el moment perfecte…
era el moment. La capitana Laura Salvador es va prendre el seu temps per preparar-se el llançament
de la falta directa. Tots esperàvem un petit toc i un fort xut de la capitana…. així va ser, xut
fort, on la bola, sense tocar a terra, va picar en els dos pals i va entrar. Era l’empat en un xut perfecte.
Era l’empat fruit de la fe i del sacrifici de tot l’equip, (3-3).
Quedava un minut. En l’anterior partit, a Bigues, en els darrers seixanta segons es van marcar dos
gols… però tot i intentar-ho, ara ja no es mouria més el marcador i el partit acabaria amb empat
a 3 gols. Els espectadors de Les Comes eren tots conscients que havien assistit a un gran partit,
jugat per dos bons equips, i amb dues grans porteres, la Cate Ortega i la jove Laia Navarrete.
Després d’aquest partit l’Igualada FHCP manté la 7a posició a la OKlliga amb 10 punts i en aquests
moments estaria classificat per a la Copa de la Reina. Queden 4 jornades per definir-ne els 8 classificats
definitius.
L’Igualada Femení Hoquei Club Patins anima a tots els seus socis i seguidors a presenciar el partit
de la següent jornada -la 10a- a Terrassa (a 40 minuts), contra un altre rival directe, l’Sferic de
Terrassa. Serà el dissabte dia 24 de gener a les 18:00 h. El club egarenc ocupa la 8a posició amb
8 punts i un partit menys que les de l’Anoia. L’Sfèric s’ha reforçat aquesta temporada amb dues
jugadores xilenes i és un dels menys golejats de la lliga. Serà difícil guanyar-li els tres punts a casa
seva, però si els lluitem fins al darrer segon…
Per a tots els que voleu acompanyar l’equip des d’Igualada, us fem saber que sortirem des de Les
Comes el dissabte vinent a les 16:00 h. Estem segurs que valdrà la pena.
