L’Estat denuncia l’Ajuntament d’Igualada per una moció de declaració d’independència

La delegació del govern de l’Estat a Catalunya ha interposat un recurs contenciós administratiu contra la moció de declaració d’independència aprovada per àmplia majoria al ple municipal d’Igualada del passat 25 de setembre. A diferència d’altres mocions aprovades en diversos municipis catalans, aquest text no acordava declarar la ciutat «territori català lliure i sobirà», sinó que instava «el Parlament de Catalunya a iniciar tots els mecanismes per acabar constituint un estat català amb plena sobirania, de manera democràtica i dins de la Unió Europea». La Delegació del govern espanyol motiva aquest contenciós dient que l’acord és «nul pel dret» i que l’Ajuntament no té competències per dictar-lo.

L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, considera que aquesta denúncia és un «fet gravíssim que atenta contra els principis mateixos de democràcia». «Ens estan dient que un ple municipal, amb uns regidors legalment escollits per la ciutadania, ja no té potestat ni tan sols per fer posicionaments polítics», ha assegurat. El text es va aprovar amb els 16 vots que sumaven CiU, PSC i ERC. ICV es va abstenir i el PP i PXC hi van votar en contra. Castells ha afegit que «ens trobem enmig d’una persecució en tota regla que fa perillar els fonaments més bàsics del nostre sistema».
 
El text donava suport a les accions de l’Assemblea Nacional Catalana, comprometia el consistori a treballar amb la ciutadania i entitats locals per ampliar la majoria social que reclama l’Estat propi, demanava a la Cambra «convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya i, si s’escau, votar la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya», i li recordava «la necessitat de crear una hisenda pròpia i un banc nacional des d’on es gestionin el règim fiscal i el finançament dels serveis i institucions públics».
 
Finalment, l’Ajuntament d’Igualada demanava al Parlament de Catalunya acordar «amb caràcter immediat les mesures que cregui convenients i ordenar la transició fins a la constitució formal de l’Estat català». Mesures, en tot cas, encaminades a «esdevenir un estat propi de la Unió Europea» i sempre apel·lant «a l’esperit cívic de tot Europa, inclòs l’Estat espanyol, per tal que s’imposi una resolució democràtica dels conflictes i s’avanci en els ideals de la pau, el treball i la llibertat».