L’Alta Anoia recupera la seva memòria

Aquest diumenge 23 de desembre es fa a Prats de Rei una trobada del participants del Projecte Memoral-Empremta, Dones amb empenta, per compartir els resultats de 3 mesos d’intensa activitat als pobles de Calaf, Calonge de Segarra, Copons, Jorba, Prats de Rei, Rubió i Sant Martí de Sesgueioles, i tancar així la primera fase del projecte.

Membres dels grups motor de cada poble, els qui han donant fotografies, les persones entrevistades, i totes aquelles que encara no coneguin el projecte i puguin estar interessades en conèixer’l, hi són convidades.

El projecte Memoral és dut a terme des de l’Arada, creativitat social, i el Grup Cerca. Ambdues entitats, tenen una llarga experiència en la dinamització local i la recerca en fonts orals. Del 2009 al 2011 coincideixen al Projecte Molsa: Recuperació de la Memòria Popular de la Pagesia a La Molsosa i Rodalies, promogut per l’Arada. Aquesta experiència és l’origen de Memoral i dels serveis conjunts de recuperació de la memòria oral, un projecte dissenyat i executat per part d’un equip pluridiscipliar format per sociòlegs, historiadors i experts en desenvolupament comunitari i desenvolupament local.

Els veïns de l’Alta Anoia recuperen la seva pròpia història

El projecte Memoral pretén crear un arxiu audiovisual elaborat a partir d’entrevistes a persones majors de 80 anys, principalment dones, que viuen en algun dels 7 municipis implicats en el projecte. Segons ha explicat Roser Grau, sociòloga de Cerca, es faran 32 entrevistes que versaran, principalment, sobre «la història de vida de cada persona», ja que «és el que dóna més de si perquè es toquen tots els temes relacionats amb les seves vivències». De moment, l’objectiu és elaborar un arxiu audiovisual virtual però no descarten fer-ne un llibre o un documental.

Calaf, Calonge de Segarra, Copons, Jorba, Els Prats de Rei, Rubió i Sant Martí de Sesgueioles són els set municipis de l’Alta Anoia -o territori conegut també com Alta Segarra- que formen part del projecte ‘Memoral’, impulsat per les entitats Cerca i Arada, que treballen en la dinamització local i la recerca de fonts orals a la Catalunya Central. ‘Memoral. Recuperació de la memòria oral d’un poble’ té per objectiu «entrevistar a les persones més grans de cada poble, bàsicament dones, per recuperar la memòria popular oral i generar un espai de dinamisme cultural», ha destacat Grau.

Les persones encarregades de realitzar les entrevistes seran voluntaris dels set municipis organitzats a partir d’un grup motor. Així, les entitats Arada i Cerca han fet cursos de formació a les persones que vulguin participar-hi per dotar-los de les eines necessàries per realitzar les entrevistes. Segons ha explicat Grau, han «après a arxivar i documentar les fotografies de forma correcta, a fer entrevistes, a gravar i també a digitalitzar els documents». A cada municipi es faran un total de quatre entrevistes, a excepció de Calaf que per les seves dimensions se’n faran vuit.

Les entrevistes es faran a les persones més grans de cada municipi majors de 80 anys i, segons ha detallar la sociòloga de Cerca, l’objectiu és que «expliquin la seva vida», però també «que parlin d’algun episodi concret que ha marcat la història del municipi, ja sigui una gran nevada, la guerra, la fàbrica, etc». Per Grau, «és molt important entrevistar les persones grans perquè cada vida és única i ens dóna peu a entendre la història col•lectiva».

Durant el mes d’octubre es van fer els cursos de formació del projecte ‘Memoral’ i el mes de novembre es van començar a fer les entrevistes. En total, està previst que el projecte s’allargui durant un any. De moment, ha afirmat Grau, han aconseguit la implicació d’un centenar de persones i esperen que se n’afegeixin més.

El resultat de les entrevistes serà una publicació digital tot i que, segons Grau, si es disposen dels recursos suficients, no descarten elaborar un llibre o un documental amb el material recopilat.