La Mancomunitat BTT de l’Anoia pels Cingles de Bertí (Moianès i Osona)

El passat dissabte 17 d’octubre, una trentena de ciclistes de la Mancomnitat ens apleguem al centre de Collsuspina, al Moianès. Són dos quarts de nou i comencem a pedalejar enmig un cel gris i boirós. Fa frescota. Seguim bosquets i camps humits pel Pla del Querol fins arribar a un mirador encimbellat damunt dels Cingles de l’Abeurada: és el Roc Gros. Ens hi aturem. Dessota, la Plana de Vic és un mar de núvols baixos. Només en sobresurt el Montseny. El paisatge corprèn. Continuem per un corriol boscà en ràpid descens. Ja passem per dessota el belvedere on acabem d’estar i pel Grau del Racó. Fineix el tècnic corriol en un camí que en un tres i no res ens mena a Centelles. Al mig d’una plaça esmorzem l’entrepà que duem. Apareixen per art d’encantament un parell de botes de vi i un termo amb cafè. Deu n’hi do, hi ha gent que pensa en tot. Puix que l’excursió d’avui és llargueta no ens entretenim. Ara vénen dinou quilòmetres de corriols. Un caminot en pujada  des de Centelles ens mena al Salt del Purgatori i assolim l’altiplà  de Santa Magdalena. Som dalt d’una serra que sobtadament resta tallada damunt la fondalada de Vic. Ací comencen els Cingles de Bertí que seguirem molta estona. El corriol encinglerat va seguint pel costat al llarg del penya-segat. Traiem el nas de tant en tant pel balç, i l’estimball, que  fa una grandiosa balconada damunt la fondalada de l’Osona,  captè qui l’observa. Al fons veiem Aiguafreda. Per una estona abandonem la cinglera i ens atansem a l’ermita de Sant Pere enmig de l’altiplà. A Vallferrós i el Sot de Querós retrobem altra vegada el senderó que segueix la timba. El viarany esdevè més estret i espés de vegetació, som a les Costes d’en Batlle. Els braços, mans i cames són fregats contínuament per les branques del brostam, i això ens acompanyarà un llarg tram fins Sant Miquel de Fai. El famós salt d’aigua al costat de l’antic monestir salta esquifit per la sequera. Tenim poc temps, no ens hi aturem gaire i pugem els quatre quilòmetres fins el restaurant dalt del coll, on hi prenem un senyor dinar. I altre cop a la bici. Ens resten encara un grapat de quilòmetres i desnivell. Seguim la carretera fins el Mas Blanc i El Pujol, on la deixem per agafar una pista que en llarga pujada ens mena al Coll de Prims tot passant per la Rovira dels Cerdans. Som dalt de tot, però la ràpida pista va fent fortes sifonades per Rocallisa, Creueta de Mirambell i Pla de Castellars. Retrobem ara el camí que hem iniciat al matí. El seguim, passem per Can Jorba i arribem a Collsuspina.  Han estat cinquanta-quatre quilòmetres i mil cinc-cents metres de desnivell gaudint d’un entorn  preciós de pineda, alzinar i precipicis.

La propera excursió serà el dia 14 de novembre. Se n’ha canviat l’indret per on es farà, que serà la zona de Sant Quirze de Safaja, al Moianès. De nivell mig-baix. Reunió prèvia per inscripcions i reserves el proper dimarts 11 de novembre a les 8 del vespre a la sala de reunions del Poliesportiu les Comes. Per a més informació a la web: www.mancomunitatbtt.net