Quan arriben aquestes dates tan entranyables de Nadal i Cap d’Any, la gent de l’esport del motor olora que s’acosta una nova edició del Dakar, una prova que va començar a ser una aventura però amb els anys s’ha convertit en una competició tot i que per molts participants encara és una aventura.
A l’Anoia esmentar la paraula Dakar aviat ens ve a la memòria un home, una excel.lent persona que va ser el pioner dels dakarians de casa nostra, Rossend Touriñan de la Pobla de Claramunt.
Malauradament, aviat farà un parell d’anys que el poblatà ens va deixar, no ens ha deixat però el seu record i les seves vivències tant esportives com humanes.
I si el Rossend va ser el que obrir pas als varis pilots i copilots anoiencs que amb els anys han participat i participen al Dakar, es dona la curiositat que Rossend va ser el primer copilot del llegendari pilot Joan Porcar que fou el pioner català i espanyol en participar en la prova aleshores africana en motos.
Joan Porcar comentava: “Hi ha persones que deixen empremta sense pretendre-ho. No necessiten grans gestos; n’hi ha prou amb la seva forma de ser, la seva lleialtat callada, la seva serenitat. Són ànimes que, tot i que un dia parteixin, romanen vives en els qui van tenir la sort de conèixer-les. Així era Rossend Touriñan.
Va ser el meu copilot, però sobretot, el meu germà de l’ànima. Vuit anys compartint camins per l’Àfrica i Europa, formant part dels equips Range Rover–Camel, Nissan–Repsol i Mercedes–Ducados. Dormim sota les mateixes estrelles, compartim tenda, equipatge, silencis. Si quedava una barra energètica, la partia en dos. Si em faltava aigua, em donava la seva. Rossend era així: generós, serè, infrangible.
Cada somriure, abans d’arrencar el cotxe, ens miràvem sense parlar. El sol dormia encara, els cinturons de 5 punts ens oprimien el pit, el dipòsit de 500 litres amenaçava la nostra esquena. I abans de trepitjar l’accelerador, ens donàvem la mà, segellant en aquest gest una confiança absoluta.
Rossend mai va dubtar, mai es va queixar, mai va tenir por. Confiava, i cada dia posava la seva vida a les meves mans.
Va ser el millor copilot, el millor mecànic, i el millor amic durant tota la vida. Va deixar en mi una empremta tan fonda que encara avui, en tancar els ulls, sento la seva veu tranquil·la, la seva mirada neta, la seva mà ferma”.
Ja hi haurà temps d’escriure sobre el ja imminent Dakar 2026. Jordi Viladoms, Armand Monleón, Àlex Haro, participants anoiencs que entre altres, amb els anys han protagonitzat gran gestes. Ja hi haurà temps d’escriure de l’imminent Dakar, abans calia però fer un afalagament al gran ROSSEND (sí en majúscules).
Josep Maria Vidal
Sí, ella així, Gràcies…