L’Adrià Fernández Fernández és un nen vilanoví de 10 anys que fa un any va ser diagnosticat de diabetis de tipus 1. Durant aquest any, l’Adrià i la seva família han hagut d’aprendre a conviure amb aquesta patologia que els ha canviat literalment la vida. Amb tot i això, l’Adrià ha sabut trobar la part positiva i controla perfectament els seus nivells de glucosa.
En les persones que pateixen diabetis de tipus 1, el seu pàncrees no produeix insulina, i, per tant, es produeix un excés de glucosa que es queda a la sang i que pot provocar problemes diversos al cor, als ulls, als ronyons…
La diabetis tipus 1 es dona amb més freqüència en nens i adults joves, malgrat que pot aparèixer a qualsevol edat. Els símptomes més comuns són tenir molta set, orinar freqüentment, sentir molta gana o cansament, pèrdua de pes, pell seca o picors, formigueig als peus o vista borrosa, entre altres.
Precisament la família de l’Adrià va saber que alguna cosa no funcionava correctament quan el nen va començar a experimentar molta set, cansament i anava molt sovint al lavabo.
Després de ser atès a l’Hospital d’Igualada arran d’un episodi de vòmits molt important, va ser traslladat a Sant Joan de Déu on se li va diagnosticar de diabetis. Va ser un moment molt dur, segons explica Laura Fernández, mare de l’Adrià, perquè desconeixien completament la malaltia i el seu tractament, ja que no hi ha antecedents a la família.
Els pares de l’Adrià van cercar informació per diferents canals i van trobar el suport de la delegació anoienca de l’ADC, l’Associació de Diabetis de Catalunya, que els ha servit de guia i els ha acompanyat en aquest procés.
La diabetis és una malaltia que afecta la manera com l’organisme utilitza la glucosa, un sucre que és la principal font d’energia o combustible pel cos. En el cas de l’Adrià, per controlar la glucosa, s’ha de punxar insulina 5 vegades al dia: 4 amb insulina ràpida abans de cada àpat i una, al vespre, amb insulina lenta.
L’Adrià ha de controlar els nivells de glucosa durant el dia, i a parar atenció en moments en què hi ha més activitat física perquè això pot provocar una hipoglucèmia o una hiperglucèmia. Malgrat estar pendent del boli i del sensor, l’Adrià intenta fer vida normal.
Les persones com l’Adrià que pateixen diabetis tipus 1, han de parar especial atenció en l’alimentació. En cas d’ingerir hidrats: arròs, pasta, pa… cal pesar aquests aliments i punxar la quantitat d’insulina convenient. Això dificulta menjar fora de casa, explica Laura Fernández.
L’Adrià té 10 anys i està fent cinquè de primària a l’Escola Joan Maragall i és l’únic alumne amb diabetis tipus 1 al centre. El nen ha explicat a la classe la seva patologia i els seus amics ja no veuen estrany que soni l’alarma del sensor o que l’Adrià s’hagi de punxar insulina, o fins i tot que hagi de descansar si fan alguna excursió o una activitat física.
Amb tot i això, Laura Fernández creu que seria necessària més educació diabetològica a les escoles per conscienciar tant als infants com als adults sobre aquesta malaltia i els seus efectes. Fernández creu important que es puguin detectar els símptomes abans que es doni una pujada o una baixada anormal de glucosa.
La família de l’Adrià disposa d’un perfil a Instagram, aprendiendo_contigo_bombon, des d’on ofereixen molta informació sobre el tractament de la diabetis i el dia a dia de l’Adrià. També fan directes per intentar resoldre dubtes de famílies que com els Fernández, en algun moment es poden sentir perduts.
A Catalunya hi ha més de 600.000 persones amb diabetis, 5 milions a Espanya
La diabetis afecta més de 5 milions de persones a tota Espanya, però les xifres continuen augmentant cada any. La Federació Internacional de Diabetis va estimar per al 2019 una prevalença de diabetis a escala mundial del 9,3%. Això vol dir que hi ha 463 milions d’adults amb diabetis a tot el món i es calcula que puguin augmentar fins als 700 milions l’any 2045, amb una prevalença del 10,9%.
