El Grup Parlamentari dels Comuns ha demanat explicacions al Govern sobre la situació del dipòsit de residus industrials no perillosos de Pujalt, gestionat per l’empresa Hera Holding Hàbitat, Ecologia i Restauració Ambiental S.L., vinculada als grups Hera i Griñó. En la sessió plenària del 6 de novembre, el diputat Lluís Mijoler va advertir que, segons informacions i queixes veïnals recents, el projecte de clausura de la instal·lació podria comportar «una ampliació encoberta» que triplicaria el volum de residus autoritzat inicialment. Aquestes sospites, va dir, han generat «una inquietud social del tot legítima i un debat necessari sobre el model de gestió de residus».
Control, inspecció i informació verificable
Els Comuns han registrat una bateria de preguntes per aclarir si l’Agència de Residus de Catalunya i el departament competent han exercit correctament les seves funcions de supervisió. El grup reclama informació sobre els mecanismes de control aplicats els darrers cinc anys, les dates i resultats de les inspeccions, la detecció de possibles activitats no autoritzades i les sancions imposades. També demanen conèixer la superfície real ocupada pel dipòsit, les tones de residus dipositades anualment i si existeixen informes independents que avalin la conformitat ambiental del projecte.
Una de les qüestions principals plantejades és si el Govern pot descartar que els canvis de llicència equivalguin a «una ampliació d’uns dos milions de tones», un punt que el grup considera essencial per aclarir l’abast real del projecte de clausura.
Participació del territori i garanties ambientals
Els Comuns també reclamen detalls sobre els espais de diàleg amb el veïnat i l’Ajuntament de Pujalt, així com la publicació d’informes tècnics, ambientals i jurídics que justifiquin qualsevol modificació de llicència. El grup pregunta quin paper té l’abocador dins la planificació de residus a l’Anoia i quin destí segueixen actualment els residus, atès que el dipòsit hauria arribat al límit de la seva capacitat segons la llicència vigent.
Entre les qüestions plantejades s’inclouen també possibles connexions amb residus procedents d’Itàlia relacionats amb l’operació «Rifiuti», la revisió de contractes arran de les investigacions judicials sobre el grup Griñó i les garanties per evitar conflictes d’interès entre l’Administració i les empreses gestores. El grup proposa estudiar la necessitat d’una auditoria externa o fins i tot la intervenció del Síndic de Greuges. També pregunta qui assumirà les responsabilitats tècniques i econòmiques en cas de danys ambientals i reclama un pla de seguiment postclausura que asseguri el control de lixiviats, emissions i riscos per a la salut pública.
«La ciutadania té dret a saber què està passant»
Mijoler va defensar que «la ciutadania té dret a una informació completa, transparent i verificable sobre la gestió d’aquestes instal·lacions, especialment quan hi ha indicis que poden afectar el medi ambient, la salut i la confiança en el sistema públic de control». El diputat va reclamar «un canvi de model en la gestió dels residus, basat en la reducció, el reciclatge i la descentralització justa», i va demanar al Govern «màxima responsabilitat, transparència i participació del territori afectat».
