Des de Comuns d’Igualada manifesten la seva profunda preocupació per la política d’habitatge que està impulsant el govern de la ciutat. En particular, en un comunicat lamenten «la publicació recent de lloguers al Carrer Sant Carles en habitatges que haurien de ser de protecció oficial amb imports mensuals que superen amb escreix el que és socialment acceptable.»
Exposen pisos públics amb preus que, un cop sumats tots els conceptes —lloguer de base (7,27 €/m²), despeses de la comunitat (60 €), impostos, com l’IBI (60 €) i la taxa d’escombraries (14 €), i serveis vinculats, com el traster (20 €) i el pàrquing (115 €)— poden arribar als 900 € mensuals. Per als Comuns, «aquest fet és una perversió absoluta del concepte d’habitatge protegit. No podem acceptar que allò que ha de ser una eina per garantir el dret a un habitatge digne es converteixi en una càrrega per a moltes famílies.»
«L’accés a l’habitatge no és negociable»
Amb tot, Comuns Igualada proposa tres eixos d’actuació:
- Rebutgem que l’habitatge públic es gestioni amb criteris de mercat: cal oferir una alternativa real per a persones i col·lectius que no poden accedir als preus del mercat privat, i no convertir-la en una font d’ingressos per l’Ajuntament.
- Advertim que el model actual afavoreix l’exclusió: els preus estipulats deixen fora a una part important de la població, especialment a joves i famílies amb rendes mitjanes o baixes.
- Exigim un canvi de rumb immediat: l’habitatge protegit no pot ser un simple etiquetatge administratiu. Aquest ha d’anar acompanyat de preus justos i condicions socials.
«L’habitatge públic no és prioritat del govern»
Segons els Comuns d’Igualada, «a la manca de transparència a què ja tenen acostumada a la ciutadania, s’hi suma la desinformació deliberada dels canals oficials de l’Ajuntament a l’hora de promocionar la dotzena de pisos de protecció del Carrer Sant Carles, en una sort de triomfalisme per fer el que s’hauria d’haver fet durant els 14 anys de mandat on no s’ha construït habitatge públic.»
Consideren que el govern de Marc Castells ha de complir amb l’objectiu social pel qual van ser aixecats els pisos. En aquest sentit, «cal garantir un accés ampli i just, aplicar criteris de progressivitat que responguin a les realitats dels futurs inquilins, i obrir un procés participatiu per tal de posar a la ciutadania al centre de la política d’habitatge, en tant en quant sigui coneixedora de la informació que la engloba i tingui veu en el seu debat.»
Els Coms afegeixen que «hi ha una problemàtica real amb l’habitatge a Igualada que no s’està treballant prou des del govern, puix que no és la seva prioritat. Convertir els pisos de protecció en productes de luxe que són inassolibles per a moltes persones és el senyal d’un govern que viu en una «realitat acomodada», sense entendre que fer habitatge públic no és quelcom per posar-se una medalla i contribuir a l’especulació, sinó que és un dret bàsic que hauria d’estar en el centre de les polítiques públiques per garantir que la gent tingui on viure dignament.»
