El Passeig Verdaguer va acollir, dissabte a la tarda, una concentració de rebuig a una agressió que es va produir la setmana anterior al mateix indret. L’entitat Unitat Contra el Feixisme i el Racisme va organitzar la convocatòria com a resposta a una agressió que consideren de mòbil racista. Durant la concentració es va llegir el següent manifest:
VOLEM UNA CONVIVÈNCIA EN PAU I RESPECTE A LA DIVERSITAT.
Diumenge passat varem viure un episodi de violència dels que no tenen explicació. Una noia jove, de 24 anys, anava pel carrer parlant per telèfon, en àrab, amb una amiga seva, i un individu, sense motiu aparent, la va agredir donant-li cops a l’espatlla i al maluc, així com un cop de puny a la panxa, tot agredint-la també verbalment amb uns insults que no va poder entendre perquè encara no entén el castellà donat que tan sol porta tres mesos aquí.
Ella havia vingut aquí perquè al Marroc, diu, no pot anar sola pel carrer, i pensava que aquí podria. La sensació que va percebre ella és que va ser agredida perquè era estrangera.
Aquest no és l’únic cas d’agressions violentes contra gent pacífica que patim recentment. Gent que passa pel carrer i algú que surt d’un bar l’agredeix sense més, o rodes punxades a vehicles de forma arbitrària…
Aquests i altres fets són amenaces gratuïtes a persones i a centres que el que sí posen en perill és la convivència en pau dels veïns i veïnes que compartim la vida de la ciutat, que portem els nostres infants a les mateixes escoles, que ens trobem en les nostres relacions de veïnatge o d’us d’espais de la ciutat, lúdics, comercials o esportius, i que mai han sigut cap focus de violència.
La violència s’ha disparat quan han encès la teia amb el discurs de l’odi, un discurs que ens vol inculcar a uns mateixos ciutadans i ciutadanes un suposat tractament de diferència. En els darrers temps hem vist com els qui són partidaris d’aquest discurs han sortit del cau on estaven amagats i amenacen la vida del dia a dia d’una societat que sols aspira a viure i conviure en pau i respecte a la diversitat cultural de la seva ciutadania.
Hem vist també com els qui posen la guspira per encendre la violència han gaudit d’una certa impunitat. Emparats en l’anomenada “Llei mordassa” que limita el dret democràtic de la Llibertat d’Expressió, hem vist que qui han estat tractats de delinqüents -sense presumpció d’innocència- mentre que delinqüents amb càrrecs públics reconeguts per sentències judicials no dimiteixen de les seves responsabilitats.
Hem vist com es tergiversen les paraules i els conceptes: qui n’és clarament una víctima d’una acció violenta, degut a un fals argumentari imaginari o inventat n’acaba esdevenint gairebé el botxí.
Aquests fets es mostren particularment en les agressions a les dones, que sempre han de demostrar que no han estat les que han provocat o que no s’han resistit prou. En aquest cas li ha tocat a una dona que ha rebut per partida doble, perquè l’han tractat amb inferioritat per considerar-la estrangera. Qui es creu en drets superiors no dubta en esclafar qui considera inferior. És l’actitud de defensa del covard, trepitjar i ofendre per fer-se valer.
La situació creada a molts indrets del món, on la manca de futur ha obligat la seva gent a emigrar a països del nord; o a fugir dels seus països destrossats per les guerres orquestrades únicament pels poderosos per tal fer negoci amb els seus recursos naturals, deixen les seves esperances enterrades al mar o es troben amb les portes tancades d’una Europa que ha oblidat que al seu dia va haver de fugir del terror i que va trobar acolliment a d’altres països.
Més que mai hem d’afirmar en els nostres valors basats en els drets humans, que la violència i la barbàrie no ens deixi insensibles, que ens continuïn indignant les injustícies i -sobretot- que no caiguem en la provocació del discurs de l’odi, perquè l’única vacuna que tenim per fer-li front és la complicitat del conjunt de la societat, la cohesió social de la gent que volem viure en pau i respecte a la diversitat. Tan sols així podrem eradicar aquesta epidèmia que ens amenaça a tornar als anys és negres de la història de la humanitat.
NO A LA VIOLÈNCIA, CAP VIOLÈNCIA POT RESOLDRE CAP CONFLICTE.
NO AL RACISME I LA XENOFÒBIA,
NO AL SEXISME I LA INTOLERÀNCIA,
SÍ A LA CONSTRUCCIÓ D’UNA SOCIETAT BASADA EN ELS DRETS HUMANS I EL RESPECTE A LA DIFERÈNCIA.
SÍ A LA CONVIVÈNCIA EN PAU I RESPECTE A LA DIVERSITAT.
