L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, ha anunciat la incorporació de dos assessors a la Diputació de Barcelona, on governa com a vicepresident amb PSC, ERC i Comuns. Castells va guanyar la plaça de diputat provincial perquè Junts va ser el partit més votat al partit judicial d’Igualada, però l’alcalde igualadí ha acabat figurant com a independent de la marca Impulsem Penedès juntament amb Sergi Vallès. Junts no forma part del govern de l’ens provincial.
Castells ha fitxat com a assessors el regidor de Dinamització econòmica, Entorn urbà i Sostenibilitat, Jordi Marcè, i el director i editor d’Anoiadiari, Toni Cortès. Tots dos faran “funcions de suport al grup provincial i de suport a tasques de govern”, segons un comunicat de Junts per Igualada.
El mateix comunicat celebra que Castells i Marcé “han renunciat a les seves assignacions com a responsables municipals a l’Ajuntament d’Igualada per aquest mandat”, el que suposa “un estalvi de 119.000 euros anuals al consistori durant els pròxims 4 anys”.
Però el cert és que la llei de bases de règim local no permet als càrrecs electes compatibilitzar dos sous per dedicació exclusiva en administracions públiques. Per tant, el que ha fet Castells ha estat triar la retribució més elevada de les dues a les que podia tenir dret, la de la Diputació de Barcelona.
Marc Castells rebrà 7.100 euros mensuals bruts en 14 pagues -uns 100.000 euros l’any- i Marcé el sou com a assessor, que oscil·la -en funció de la categoria- entre 2.700 i 6.300 euros mensuals.
Castells copresidirà l’Àrea d’Infraestructures i Territori amb Sergi Vallès i serà diputat delegat d’Infraestructures, Equipament i Patrimoni Arquitectònic.
endevant amb le fira de regals, le diputaçio es un lloc uqe se esta mol be i pracfticamentç no se a de fer res.
la voraçitat de le administraçio ens esta empbrin cada dia mes.
joa de vallbona del penedes
La renúncia de Castells és per llei no per voluntat, i com ja havia fet en una altra ocasió tria la responsabilitat de la Diputació per un sou més elevat. Què ens regala a la ciutat? En primer lloc la seva política municipal agrada a uns quants,altres no ens sentim gens satisfets,i tampoc agrada la seva actitud fatxenda en els plens fent ús de qüestions personals als seus adversaris. Senyor alcalde més temperança i política per les ciutadanes. Per exemple l’arrenjament de les voreres en alguns barris,i més diàleg amb la ciutadania. Ja s’havia anticipat amb els joves la retirada de les barraques per la Festa Major’? Sincerament a la ciutat hi manca més política de proximitat.
Quan aquest matí Toni Cortés s’acomiadava en el seu Diari (digital) amb un senzill A Reveure, per què s’incorporava com Assessor a la Diputació (sense donar més explicacions, ara ja sabem una mica més), no m’he pogut estar de fer un comentari, que ara repeteixo:
A reveure, Toni (i perdona la familiaritat, però han sigut més de 30 anys de la teva presencia pública en les nostres vides, com periodista i tinent d’alcalde fa 20 anys, entre altre), et trobarem a faltar. Particularment t’agreixo que casi sempre s’hagin publicat els meus comentaris a noticies i articles en AnoiaDiari (1)
Per cert, Assessor amb quines funcions i Departament t’incorpores ? Et desitjo que aquesta nova etapa sigui enriquidora i profitosa, personal i professionalment, també en benefici de l’Anoia (1)..
Per altres casos que conec (càrrecs polítics, de confiança i assessors) tinc entès que la DIBA (Diputació de Barcelona) és un “xollo” per que amb els seus grans recursos disponibles, els va distribuint (1) amb discreció (“a la chita callando”), per la qual cosa no és estrany les aliances que s’han teixit (1) en aquest mandat (des de dins, i fins a on puguis per mantenir la deguda discreció, ja ens ho explicaràs, tard o d’hora).
(1) Precisament en el darrer comentari, que encara avui dia 31 surt publicat https://anoiadiari.cat/28-2/subdits-cansats-rao/ exposava: EMBOLICA QUE FA FORT i concluïa:
Tant de bó, malgrat tot, les diferents formacions i grups polítics siguin capaços de practicar el DIÀLEG, PACTE i CONSENS, en benefici de la gran majoria de la població (particularment el més vulnerables social i econòmicamen), donant solucions a temes tant deixats com l’aprovació de un nou POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) d‘Igualada dels 1986 (més de 36 anys !!!), el DECLIVI INDUSTRIAL de l’Anoia, que no remunta, amb una indústria innovadora, efients, sostenible, creadora de ocupació de qualitat.
Masa demanar, somiar ?. S’incia un nou cicle de 4 anys. Veurem el balanç que resulta ….