Diumenge vinent la ciutat celebra els 75 anys de la concessió del títol de basílica a l’església arxiprestal de Santa Maria.
El 18 de gener de 1949 es va concedir aquesta dignitat al temple parroquial, segons podem llegir a la declaració pontifical o Breu Pontifici que, per manament del papa Pius XII, signa el cardenal secretari d’estat en aquell moment, Giovanni Baptista Montini, qui uns anys després, al 1963, seria nomenat papa prenent el nom de Pau VI a la mort de Joan XXIII.
La proposta d’aquest títol basilical va partir de la instància del llavors Arxiprest Mn. Amadeu Amenós, amb el beneplàcit i suport del Bisbe de la diòcesi de Vic, Joan Perelló i Pou, qui va elevar i recomanar la petició a la Santa Seu.
La celebració solemne de l’atorgament del títol amb una missa ‘pontifical’ va ser el dia 6 de novembre del mateix any, per això ara els actes commemoratius, i comptà amb la presència de l’Arquebisbe Metropolità de Tarragona, primat d’Espanya en aquell moment, Benjamín de Arriba y Castro, i també amb altres dignitats eclesiàstiques com l’Abat de Montserrat Aureli Maria Escarré.
La declaració de Basílica Menor depèn completament de la voluntat del Papa considerant d’una banda la grandiositat i solidesa del temple, la seva bellesa artística, el fet de preservar en el seu sí relíquies de sants i també ser llocs, centres o etapes de pelegrinatge. És evident, però, que es tracta també d’una església de grans dimensions i riquesa artística, com es de tots conegut, amb una història mil·lenària i successives ampliacions fins a arribar a la nau actual d’estil renaixentista (S.XVII) que integra un retaule barroc de gran bellesa dels escultors Josep Sunyer i jacint Morató (1718-1747). Dins el temple s’hi ha conservat les relíquies de Santa Secundina i Sant Faust, complint així també aquesta condició.
Malgrat que aquest esperit es manté i traspua avui dia en les solemnitats religioses que s’hi celebren, és clar que la societat del 1949 amb les seves circumstàncies i limitacions ha canviat molt. Les multituds arrenglerades pel regim imposat llavors que, malgrat les seves ombres, va permetre preservar i recuperar molts dels elements del patrimoni religiós comú després de la sagnant guerra civil, es veuen ara minvades en els oficis religiosos mentre que l’activitat cultural, patrimonial, civil i turística ha experimentat un creixement variat en diverses manifestacions populars que omplen sovint la Basílica amb expressions de comunió social arran de la pròpia tradició.
Es per això que celebren l’efemèride amb goig, i amb els ulls posats a la Basílica com a pal de paller de la pròpia identitat de tots els igualadins i igualadines de qualsevol mena i condició que s’hi apleguen en els oficis, festes i concerts, casaments, funerals i pregàries visites culturals, privades, turístiques, perquè, com bé diu el text conclusiu de l’oratori del mil·lenari de Santa Maria, «sigui aquest temple la llar que ens arrecera, Santa Maria, la llum que ens va al davant».
Actes programats
Diumenge, dia 10 de novembre, a 2/4 d’1 del migdia, Missa solemne i concelebrada presidida per l’Ilm. Mn. Josep Maria Riba, vicari general de la diòcesi. El mateix dia, les 6 de la tarda, a la mateixa basílica, conferència de Miquel Térmens i Graells: Igualada 1949, context històric de la concessió del títol de basílica.
Dissabte dia 23 de novembre, a les 8 del vespre, Interpretació de l’Oratori Mil Anys, amb Música de Mn.Valentí Miserachs i lletra d’Antoni Dalmau, pel cor participatiu, solistes i la Jove Orquestra Simfónica de l’Anoia sota la direcció de Josep Miquel Mindàn.
Diumenge 8 de desembre, a les 6 de la tarda, conferència a càrrec de Lleonard Del Rio i Campmajó, sota el títol: «Mossèn Amadeu, l’àngel tutelar d’Igualada»
Diumenge 12 de gener de 2025, a les 6 de la tarda, conferència a càrrec de Mn. Ramon Corts i Blay, sota el títol: «El Papa Pius XII i les seves polèmiques»
Diumenge 26 de gener de 2025, a les 6 de la tarda, Conferència a càrrec de Pau Llacuna i Ortínez, sota el títol: «Basílica Menor, Art Major; el valors artístics de Santa Maria d’Igualada»
