La regidora d’Ensenyament d’Igualada, Patrícia Illa, acompanyada del regidor de Mobilitat i Sostenibilitat, Miquel Vives, han presentat aquest dimecres l’inici del projecte “Camins Escolars” que permetrà conèixer les especificitats dels camins i rutes que segueixen els alumnes per arribar als seus centres educatius i dirigir-se, desprès, a les activitats extraescolars corresponents.
Aquest estudi, que compta amb la participació d’una empresa externa experta en mobilitat constarà de diverses fases i se centrarà primerament en sis escoles representatives, ubicades en diferents entorns i amb especificitats diverses i diferenciades. Posteriorment s’anirà ampliant l’estudi i afegint la resta de centres.
Illa ha destacat que es tracta d’un projecte participatiu que comptarà amb la implicació d’escoles, alumnes i famílies. La regidora ha volgut destacar “el paper que tindran les AFA i també la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat d’Igualada que fa temps que treballen en els ODS a nivell de ciutat i són experts pel que fa a la mobilitat”.
Miquel Vives, regidor de Mobilitat, ha explicat que aquest estudi neix arran de l’aprovació del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible d’Igualada amb l’objectiu d’aconseguir que les rutes i entorns escolars siguin “més verds, sostenibles, segurs i que donin més autonomia a infants i joves alhora d’anar al seu centre escolar”. Alhora aquest estudi ha de permetre resoldre problemàtiques i planificar com han de ser els entorns escolars en un futur.
Vives ha destacat la transversalitat d’aquest projecte estructural de ciutat que comptarà amb la participació d’infants, famílies, professors, associacions de veïns i diversos departaments de l’Ajuntament com ara educació, mobilitat, comerç o seguretat.
Vives ha detallat que el projecte estarà dividit en cinc fases i finalitzarà amb una diagnosis i propostes per pacificar “no nomes als entorns escolars sinó tota la ciutat amb una mirada verda i amable”.
La veritat és que ho trobo una excel·lent idea, però la base (com en tot el que respecta a la criança dels fill@s) està a les famílies. Si un infant no ha après de ben petit què és una frustració, i que tot el que tenim no ens ve donat sinó que ho hem de treballar…. es va tornant tirà. Si el protegeixes, l’acompanyes amb vehicle i sempre poses per davant la seva opinió i preferència (sense qüestionar-la en cap moment, fent pactes) com podràs dir-li quan ja és més grandet que ha d’anar a l’escola caminant? En molts casos no serien més de 10 minuts, d’altra banda ben saludables per al noi / noia però… ni que en siguin vint ! A nosaltres ens deien «qui alguna cosa vol, «algo» li costa», i és ben cert; l’única feina i més important que té un infant o jove en edat escolar és ESTUDIAR, que a més és un luxe. Per tant, si no té dificultats de salut, hi pot anar caminant perfectament