L’exconsellera de Salut Alba Vergés ha assegurat aquest divendres que ella mai va ordenar aturar la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya. En el judici a l’Audiència de Barcelona contra ella i l’antiga cúpula del Departament de Salut, Vergés ha assegurat que les vacunes es van anar posant tant ràpid com arribaven les dosis i tenint en compte el criteri d’edat, també dins dels col·lectius essencials, com marcava el Consell Interterritorial de Salut. L’exconsellera ha dit que la represa de vacunes amb AstraZeneca el 24 de març del 2021 tenia en compte que hi havia 100.000 dosis per a 500.000 persones de 60 a 65 anys, incloent-hi els policies.
En la seva declaració, que ha durat una hora comptant la traducció, Vergés ha explicat que quan el 16 de març del 2021 es va aturar la vacunació amb AstraZeneca per possibles trombosis, molts membres de col·lectius essencials van veure com se’ls cancel·laven cites de vacunació. A partir del 24 de març, quan es va reprendre, el Consell Interterritorial de Salut havia ordenat que aquesta vacuna es posés a població general i als membres de col·lectius essencials de 55 a 65 anys. A Catalunya eren un milió de persones, però només hi havia 100.000 dosis. Per això, es va acotar inicialment als d’entre 60 i 65 anys, uns 500.000, perquè l’edat era un dels factors que agreujaven la malaltia.
En aquest sentit, ha negat que ella ordenés aturar la vacunació a policies nacionals i guàrdies civils, i ha dit que altres col·lectius essencials com docents i bombers també es van veure afectats pel canvi de criteri.
En tot cas, ha dit que la Generalitat només executava les indicacions que sorgien de l’estratègia de vacunació del Consell Interterritorial de Salut. A finals de desembre del 2020 es va començar a vacunar amb Pfizer i Moderna als col·lectius més vulnerables, gent gran, sobretot de residències, i també sanitaris. A principis de febrer del 2021 va arribar la vacuna d’AstraZeneca, limitada de 18 a 55 anys, i es va decidir prioritzar els grups essencials, com policies, mestres, altres sanitaris, bombers i altres.
Per vacunar aquests col·lectius es van demanar els censos als responsables corresponents. L’exconsellera ha dit que ella no va participar en la logística de vacunació de policies i guàrdies civils, però ha explicat que després va saber que els seus censos van trigar a arribar. Ha assegurat que tot es va fer amb la màxima bona voluntat i celeritat, i ha agraït la feina als responsables. De fet, ha dit que inicialment no va rebre cap queixa de policies nacionals i guàrdies civils i que la intenció era vacunar-los a tots, tinguessin l’edat que tinguessin.
El 12 de març va arribar una alerta europea sobre possibles trombosis provocades per AstraZeneca, i el 15 de març el Ministeri de Sanitat va aturar totes les vacunacions amb aquesta marca a tot l’Estat. En principi l’aturada es preveia per 15 dies, però el 22 de març el Consell Interterritorial torna a reobrir la vacunació amb AstraZeneca però amb limitació de 55 a 65 anys. El 24 de març es va reprendre la vacunació de 60 a 65 anys, compatibilitzant-ho amb els grups essencials, a qui també es prioritzava per edat, segons ha dit. Mentrestant, les vacunes de Pfizer i Moderna es posaven als majors de 80 anys.
L’exconsellera també ha dit que arran de la represa de la vacunació als col·lectius essencials, els criteris inicialment establerts per als policies nacionals i guàrdies civils podrien haver quedat «obsolets». En tot cas, el ritme de vacunació també depenia del ritme d’arribada de les dosis, que era relativament lent, i ha recordat que a partir del 27 d’abril es va poder vacunar ja de forma més ràpida.
Ramentol: «tractament específic»
Per la seva banda, l’exsecretari general de Salut, Marc Ramentol, ha ratificat la versió de Vergés, i ha assegurat que en cap moment es va voler discriminar a ningú. De fet, ha dit que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van ser els únics cossos professionals que tenien un «tractament específic» a l’hora de vacunar-los, ja que Salut no els vacunava als centres sanitaris sinó que es desplaçava a edificis policials.
Així, ha explicat que quan Salut va saber que Guàrdia Civil i Policia Nacional tenien dubtes sobre el model de vacunació ordinari en centres sanitaris, es va convocar la reunió del 4 de març al Departament d’Interior. Allà, Salut va posar «facilitats» i va acceptar el model proposat pels cossos policials, tot i que tenia «costos organitzatius i logístics» per al Departament. «Però la prioritat era vacunar-los», ha afegit. En aquest sentit, ha recordat que el 10 de març es va aprovar el nou model de vacunació en centres policials, que es va iniciar el 12 de març. Fins al 15 de març, en tres dies, es van vacunar uns 200 guàrdies civils. Després del 24 de març es van vacunar uns 700 guàrdies civils més, abans de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ordenava fer-ho immediatament.
També ha explicat que quan la Delegació del govern espanyol a Catalunya es va queixar de l’estratègia de vacunació, Salut va respondre amb el document aprovat pel Consell Interterritorial de Salut, i la Delegació ja no es va queixar més.
Miquel Codolar / Pol Solà – ACN
