L’Audiència de Barcelona ha retirat el delicte contra els drets dels treballadors que s’imputava als exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon i a tres excàrrecs del departament pel retard en la vacunació contra la covid-19 dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. La decisió, adoptada en aplicar la doctrina Botín, evita que els cinc acusats s’enfrontin a penes de presó i deixa la causa limitada al delicte de prevaricació administrativa per la qual la Fiscalia i l’acusació popular, que exerceixen Jupol i Jucil, demanen 12 i 15 anys de presó. La mesura s’ha decidit en l’inici del judici a l’Audiència de Barcelona contra l’antiga cúpula de Salut que continuarà dimecres i s’allargarà fins al 15 de juliol.
El judici pel retard en les vacunacions dels agents dels cossos policials espanyols ha arrencat aquest dimarts a l’Audiència de Barcelona. La sessió, que ha durat poc més d’una hora, ha servit per abordar les qüestions prèvies plantejades per les parts.
En aquest context, la penalista Olga Tubau, que s’encarrega d’exercir la defensa de l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon, ha demanat excloure de la causa el delicte contra els drets dels treballadors en aplicació de la doctrina Botín, que implica que no es pot jutjar una persona només per una acusació popular, si el ministeri fiscal no duu a terme aquesta acusació i si no es tracta d’un cas que afecta la col·lectivitat.
“El delicte contra els drets dels treballadors en aquest cas ve a protegir treballadors concrets i creiem que les acusacions populars no estan legitimades perquè no ha comparegut cap agent de les forces i cossos de seguretat de l’Estat a títol personal, ni el ministeri fiscal hi ha donat suport”, ha apuntat Tubau.
Després d’un recés, el tribunal ha tornat a comparèixer i el jutge ha donat llum verda a la petició. D’aquesta forma, Vergés i Argimon no hauran d’enfrontar-se a la demanda de tres anys de presó que l’Associació de la Guàrdia Civil Jucil i el sindicat de Policia Nacional Jupol, que exerceixen d’acusació particular, reclamaven.
Aquesta mesura també beneficia la resta d’acusats: l’exsecretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol; l’exdirector del Servei Català de Salut, Adrià Comella i el llavors director de serveis del Departament de Salut, Francesc Xavier Rodríguez.
En paral·lel, es manté l’acusació de prevaricació, per la qual la Fiscalia demana 12 anys d’inhabilitació per a càrrec públic pels acusats – excepte per a Rodríguez, per a qui demana l’absolució – i Jucil i Jupol demanen 15 per a tots els implicats, a més d’una multa de 72.000 euros.
Dimecres a les deu del matí es reprendrà el judici. Segons el calendari del tribunal, continuarà els dies 1, 6 i 7 de juliol amb les declaracions de testimonis, mentre que les declaracions dels acusats, les conclusions i els informes finals estan assenyalats per als dies 10, 13, 14 i 15 de juliol.
Cronologia
Segons l’escrit de la fiscalia, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va decidir el 9 de febrer del 2021 prioritzar la vacunació amb AstraZeneca de col·lectius especials com policies i bombers. El 12 de febrer Salut va iniciar la vacunació del col·lectiu, tot i que limitada a les persones entre 18 i 55 anys d’edat per possible risc de trombosi. Les policies locals i els Mossos van començar a vacunar-se pel procediment normal.
D’altra banda, es van iniciar contactes entre el Departament de Salut, amb Rodríguez al capdavant, i dos delegats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, per iniciar la vacunació separada d’aquests dos col·lectius. Es va acordar que el 4 de març es coordinaria la vacunació. Es va partir d’un llistat dels dos cossos policials amb els agents entre 18 i 55 anys que volien vacunar-se. I les injeccions es posarien en alguns centres de treball dels dos cossos policials. Estava previst començar del 15 al 17 de març amb 180 agents de l’aeroport del Prat.
Però el 15 de març el Consell Interterritorial de Salut va decidir aturar les vacunacions amb AstraZeneca a qualsevol edat pel risc de trombosi i fins i tot de mort. El dia 22 es va aixecar la prohibició, també per a les persones entre 60 i 65 anys, i es va permetre vacunar tots els policies.
El 24 de març els responsables de Salut van decidir prioritzar les persones de 60 a 65 anys, inclosos policies d’aquestes edats, per davant de la resta de policies. El fiscal sosté que els investigats «eren plenament conscients que amb la seva decisió discriminaven» els agents espanyols, ja que, en aquelles dates només el 2,8% d’agents de la Guàrdia Civil i el 3,6% d’agents de la Policia Nacional destinats a Catalunya havien estat vacunats, mentre ja la tenien el 77% dels Mossos d’Esquadra, i amb percentatges superiors al 66% a la Guàrdia Urbana de Barcelona, policies locals i bombers.
Els sindicats policials van denunciar aquesta situació al TSJC, que va ordenar la mesura cautelar de vacunar de forma immediata als policies espanyols. Així, el 10 de maig de 2021 ja s’havien vacunat uns 4.806 agents dels dos cossos policials, i es va finalitzar pocs dies després. Finalment, la sentència del TSJC va resoldre que la direcció de Salut no havia actuat correctament, i la fiscalia va denunciar-los per prevaricació.
La investigació del cas es va iniciar en el jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona, el magistrat del qual va elevar el cas al TSJC perquè Vergés continuava sent aforada a l’alt tribunal català, en ocupar el càrrec de vicepresidenta primera del Parlament i diputada per ERC, fins al juny del 2024. El TSJC va resoldre el 2022, que no hi havia indicis contra Vergés, i el cas va tornar al jutjat. Això no obstant, Vergés va tornar a ser investigada quan Argimon –que durant la pandèmia era el secretari de Salut Pública i després va succeir Vergés com a conseller de Salut– va aportar al jutjat uns missatges de WhatsApp, que confirmaven que se la informava de tot.
Per això, tot i ser aforada, el gener de 2024, Vergés va declarar voluntàriament com a investigada al jutjat i va assegurar, que a més dels problemes de subministrament de vacunes contra el coronavirus, que es van començar a injectar a finals del 2020, es va decidir de protegir primer a la població de més risc, i que al final, «va ser un èxit col·lectiu».
Norma Vidal / Quim Vallès / Blanca Blay – ACN
