La 37a edició de la Mostra Igualada ha pres aquest divendres els carrers de la ciutat amb propostes immersives i espectacles de titelles i objectes. És el cas de ‘Un 8’, de la Cia. Inflable, una experiència que té lloc a l’interior d’una carpa inflable i que reflexiona sobre la mort. «És un acte per recordar els nostres morts i mantenir-los vius», expliquen. La Cia. Ortiga -un col·lectiu artístic nascut a Banyoles l’any 2016- ha representat ‘A casa’, una proposta de carrer sense text, adreçat a tots els públics, en què els titelles i el teatre d’objectes prenen el protagonisme. Pel que fa al teatre de sala, la Cia. Gèminis ha posat en escena un monòleg musical que aborda temes com la solitud o el trauma en una família monomarental.
La Cia. Inflable ha estrenat aquest divendres a la Mostra Igualada el seu darrer muntatge, ‘Un 8’. Es tracta d’una metàfora del procés de comiat, de l’acceptació de la pèrdua i de la dificultat de ‘deixar anar’ des del punt de vista d’un nen. En declaracions a l’ACN, un dels intèrprets, Àlex Melé, subratlla la importància de parlar de la mort i abordar un tema que, lamenta, encara és tabú en moltes llars. «La mort és transversal i tothom en surt tocat», assenyala.
La proposta, adreçada a infants a partir de 5 anys però oberta a tots els públics, combina llums i ombres dins d’un espai immersiu que els mateixos artistes defineixen com «un teatre portàtil».
També en l’àmbit de carrer, la Cia. Ortiga —col·lectiu artístic nascut a Banyoles el 2016— ha presentat ‘A casa’, una peça sense text en què els titelles i el teatre d’objectes prenen el protagonisme amb un llenguatge poètic i visual pensat per a tots els públics.
Un monòleg musical
Pel que fa al teatre de sala, la Cia. Gèminis ha posat en escena ‘Artemis’, un monòleg musical que aborda temes com la solitud, el trauma i les relacions dins d’una família monomarental. L’obra segueix la història de la Diana, una adolescent fascinada per la ciència-ficció que somia ser guionista mentre arrossega un trauma familiar marcat per l’abandonament del pare.
«És una història sobre una cosa no parlada que ha allunyat mare i filla durant anys», explica l’actriu, cantant i creadora Mireia Morera. A través de la música i la comèdia, l’espectacle proposa un viatge emocional que, segons la seva autora, té com a objectiu «retrobar-se i veure de quina manera es poden relacionar».
Morera destaca que la peça busca reflectir realitats poc representades als escenaris catalans. «Volíem plasmar una realitat que és la de moltes famílies i que l’espectador pugui empatitzar amb la protagonista», assenyala. En aquest sentit, subratlla també la presència d’un personatge del col·lectiu LGTBI «sense que la història giri al voltant d’això», amb la voluntat de normalitzar aquesta representació.
L’actriu remarca la bona acollida del muntatge, especialment entre joves i famílies: «Ens hem trobat mares i filles que ens diuen que s’hi veuen reflectides». També defensa el format del monòleg musical com una proposta poc habitual: «La música traspassa coses que no podem explicar amb paraules».
La 37a Mostra Igualada s’allargarà fins diumenge amb 41 espectacles de 39 companyies -catalanes, de la resta de l’Estat i internacionals-. D’entre els prop de 800 programadors acreditats, una trentena són internacionals.
Nia Escolà / ACN
