Aquest cap de setmana ha estat enderrocat l’antic molí paperer de Cal Guarro, a la Pobla de Claramunt. Es tractava d’una edificació del segle XVIII que durant mesos va ser objecte d’un procediment per ser declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), un procés iniciat per l’Ajuntament de la Pobla que va continuar el Consell Comarcal de l’Anoia sense que s’acabés de tancar. Un informe del passat mes de febrer hauria fet evident la caducitat del procediment, motiu pel qual l’edificació quedava sense protecció. El molí estava ubicat en uns terrenys propietat de l’empresa Unió Industrial Paperera, S.A., que té en projecte ampliar les seves instal·lacions.
Tot i que ambdues administracions eviten culpar-se públicament, el president del Consell Comarcal de l’Anoia, Jordi Parcerissas, va apuntar al darrer ple de l’ens comarcal que l’ajuntament havia concedit la llicència d’obres per l’enderroc, un fet que fonts municipals consultades per infoanoia.cat neguen.
El ple municipal de la Pobla va aprovar, el 20 de setembre de 2023, iniciar l’expedient per declarar el molí com a BCIL. Només el govern municipal -Participa- va votar a favor. Junts va votar en contra i ERC i PSC es van abstenir. Un any abans, el director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Jaume Perarnau havia realitzat, a petició de l’Ajuntament- el març de 2022- l’informe referent a l’interès patrimonial, històric, social i tecnològic de l’esmentat molí, per al qual l’empresa UIPSA havia ja presentat sol·licitud d’enderroc.
Prop d’un any després de l’aprovació d’inici d’expedient, el ple va desestimar les al·legacions que havia presentat l’empresa propietària, en base a un informe tècnic elaborat per l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. Novament el govern es va quedar sol votant a favor, el PSC es va abstenir mentre ERC i Junts van votar en contra. Aquell acord es va elevar al Consell Comarcal de l’Anoia, que és qui té les competències per declarar BCIL el patrimoni de municipis de menys de 5.000 habitants.
L’enderroc del molí va protagonitzar part del darrer ple de l’ens comarcal, el passat dimarts. El president del Consell, Jordi Parcerissas, va emplaçar als propers dies per acabar de recopilar la documentació de l’afer, però lluny de fer autocrítica d’un expedient que va arribar fa un any a la taula del govern de Junts i PSC, assenyalava a l’ajuntament poblatà: “la declaració d’una protecció patrimonial d’un edifici, per molt que s’estigui en temps, estigui caducat, estigui caducat de forma expressa, de forma tàcita, això no porta a l’enderroc, porta a la protecció o a la no protecció. El que porta a l’enderroc és la llicència d’enderroc que tramita l’empresa titular d’aquest molí davant de l’administració competent, que és l’ajuntament.” Una llicència d’obres que l’empresa va sol·licitar a l’ajuntament i que fonts municipals sostenen que no s’ha autoritzat.
Parcerissas explica que “en dates inicials d’aquest any 2025, crec que al mes de febrer, ja es tenia o ja s’estava en disposició, hi va haver els últims creuaments entre administracions per tal de poder procedir a l’aprovació d’aquest bé com a BCIL”, però reconeix que “s’havia complicat tant aquest expedient amb tota l’anada i vinguda de documentació que s’havien saltat tots els terminis establerts a nivell normatiu.”
El president de l’ens comarcal recordava al ple que “el que està clar és que l’edifici estava immers en un expedient per ser declarat BCIL, però no era BCIL”, una situació que deixava via lliure a l’empresa per disposar del molí del segle XVIII.
Parcerissas va relatar que “la conselleria d’Empresa determina aquest projecte d’ampliació de l’empresa en qüestió com a un projecte estratègic de país, amb una inversió de 68 milions d’euros”, però matisava que “el progrés econòmic no pot anar en detriment de la salvaguarda del patrimoni històric”.
El president comarcal va concloure novament apuntant a l’ajuntament de la Pobla: “la queixa que va traslladar l’empresa, i crec que això és públic i notori, és que trobava a faltar mediació, trobava a faltar diàleg amb l’administració de referència d’allà”.
Un vestigi del passat paperer de l’Anoia
La filòloga i investigadora Marta Bartrolí i Romeu ha fet una intensa recerca sobre la indústria paperera de la comarca i els seus genuïns molins paperers, com el que acaba de ser enderrocat.
Els Guarro juntament amb els Romaní i els Coca, són les tres nissagues que van reprendre al segle XVIII l’especialització paperera a l’Anoia. La família Guarro va edificar el molí ara desaparegut el 1749, a prop del barri de la Rata. Les diverses generacions de la família van conduir el molí fins l’any 1860, quan es van traslladar a Gelida. Joan Guarro i Marí va ser el darrer que fabricà paper de barba a la Pobla i després altres paperers arrendaren les instal·lacions. Va tancar definitivament el 1982.
En un article premonitori, fa alguns mesos Marta Bartrolí alertava que “cal fer memòria, ara, i recordar que el patrimoni cultural i els béns que l’integren constitueixen una herència insubstituïble que cal transmetre a les generacions futures en les millors condicions possibles. La protecció i conservació d’aquest patrimoni col·lectiu és una de les obligacions que tenen els poders públics. Els regidors electes del consistori poblatà i els membres del Consell Comarcal de l’Anoia en són,-per tant-, responsables últims i tenen l’ineludible missió de vetllar per la conservació d’aquest molí i, per extensió, del singular i excepcional conjunt de molins paperers de la conca del riu Anoia.”
Denúncia al penal per enderrocar sense permís municipal un edifici històric del patrimoni cultural i històric de la comarca, duent als tribunals als màxims irresponsables del Grupo Petit i instar a una investigació periodística i fiscal on podran eixir prevendes nadalenques a alts càrrecs d’organismes públics, lligams dels interessos amb aprovisionaments d’aigua en negre (per no tributar) i entrar a fons en la gestió de residus, abocador de Pujalt, propietari, gerent i polítics. La merda no sura si no es remena. I no servir cap plat a taula a gentolla directiva.
Tot això no té nom…
Quina tristesa més gran, tant per la gran pèrdua patrimonial com per la constatació de la inutilitat infinita dels ‘responsables’ polítics que, se suposa, haurien de vetllar per tal que això no passi.
La cobdicia empresarial ja ni cotitza, però se suposava que teniem una legislació i unes garanties d’acompliment. En fi, suposo que aquests desgavells i aquesta manca de lideratge formen part del cambi de cicle.
*canvi
En resposta a l’article publicat, cal posar de forma clara i contundent els veritables responsables de la pèrdua irreversible d’un testimoni únic de la nostra història:
1. L’empresa UIPSA és la primera i màxima responsable d’aquest despropòsit. Sense cap mena de permís ni autorització, ha procedit a l’enderroc de l’antic molí paperer, un acte que atempta directament contra el nostre patrimoni cultural i que només pot ser qualificat de vandàlic.
2. El president del Consell Comarcal, Jordi Parcerissas, comparteix la responsabilitat perquè des de l’any 2023 té obert l’expedient per declarar Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) aquest molí, però a dia d’avui ni ha contestat oficialment a l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt ni ha fet cap gestió efectiva per aturar l’enderroc. Pitjor encara, menteix descaradament quan afirma que “l’empresa tenia permís d’enderroc”, quan totes les fonts municipals confirmen que cap llicència ha estat autoritzada.
3. Els regidors de l’oposició que van votar en contra de la declaració de protecció —Santi Broch Miquel, cap d’Avancem per la Pobla-Junts/Compromís Municipal, juntament amb Lluís Pérez Mañosas, Javi Gonzàlez Sànchez, Laura Bosch Felip i Abel Martos Rozas (Fem Pobla – Esquerra Republicana – AM)— perquè cal recordar la trajectòria i el paper de cadascú, i perquè ara no facin demagògia i es lamentin del que ha passat.
Val a dir que, gràcies a l’actitud responsable de Participa i l’abstenció del PSC, l’expedient de protecció va poder tirar endavant, malgrat l’oposició esmentada.
Tot plegat reflecteix una preocupant baixa qualitat democràtica de les nostres institucions, que no han sabut actuar amb la celeritat, ni es veu per enlloc el compromís necessari en un tema tan sensible com és la protecció del patrimoni. Caldrà veure quines conseqüències es deriven d’aquest acte, tant a nivell institucional com social, i si es podran establir responsabilitats o mesures per evitar que fets com aquest es tornin a repetir.