La sortida de “L’articlet (o escriure a la sorra)”,el nou llibre de Carles Ma. Balsells Castelltort, publicat per Obrador Editorial de Barcelona, està prevista per a finals de febrer L’obra recull els noranta articles publicats al digital AnoiaDiari durant el període del 2020 al 2024 que van tenir uns xifres de lectures i acceptació més que notables. Es tracta d’una edició limitada, per tant es recomana a les persones interessades que reservin un exemplar a la seva llibreria de confiança.
En el pròleg, escrit per Feliu Formosa, destaca …, entre altres aspectes, cal prestar atenció a la riquesa de la atemàtica dels articles, articles breus, redactats amb un estil minuciós, detallista i de gran capacitat descriptiva” . I en alguns, assenyala, també amb una capacitat crítica i amb una certa ironia, sempre necessària.
“L’articlet (o escriure a la sorra)” s’afegeix a la llista dels publicats pel mateix autor, entre els quals L’escletxa de paper (1985), Dibuixos i paraules de l’Anoia -amb dibuixos de Pere Noguera- (1991), Cròniques de la gent i del carrer (1992). Aquesta nit, Igualada. La caravana dels somnis -amb fotografies de Santi Carbonell- (1994), El quiosc de vidre (1995), 5 de gener -amb fotografies de Santi Carbonell- (2006) i Postals de mitjanit (2015).
Carles Ma. Balsells escriu, sense considerar-se escriptor, des de molt jove i ha col·laborat en diverses publicacions, preferentment de l’Anoia. La seva és, en paraules d’Antoni Dalmau que titulava el seu pròleg d’un dels llibres amb “una mirada pròpia” i escrivia, entre altres coses, que “és una mirada atenta pendent de tots els detalls, que busca en tot moment els angles amagats de la realitat que ens envolta”. I diu també “ha aconseguit en els seus textos una cosa que no abunda ni poc ni gaire en el món del periodisme i de la literatura: un estil propi”.
El recull dels articles d’aquest llibre “L’articlet, (o escriure a la sorra)” és de temàtica variada, amè i àgil, que convida a la reflexió i el debat. Contempla fets de vegades sense una data precisa, d’altres d’actualitat, però que en conjunt no són castigats pels pas del temps. Un llibre per llegir-lo a poc a poc i sense presses. Potser amb un repòs entre article i article.
Agraïda per aquesta més que bona notícia. Aquests articles els servarem com un bé preuat que remou la nostra emotivitat i ens dóna bones suggerències per seguir endavant. Gràcies Carles Maria!